sábado, 14 de mayo de 2011

Hisendes Locals: Les germanes pobres de la Democracia

Si alguna administració pot ostentar el dubtós honor d’esser la germana pobre del sistema de finançament de les administracions publiques espanyoles, aquestes sens dubte , són les administracions locals, tot i que la mateixa Constitució Espanyola diu en l’art. 142 “deberán disponer de los medios suficientes para el desempeño que la Ley atribuye a las Corporaciones respectivas”.


Són les administracions més properes a les ciutadania i són les pitjors dotades pressupostàriament, i inclús que en molts dels casos, precisament per ser les administracions més properes assumeixen competències que no li són pròpies i per les quals no reben cap recurs addicional. Es calcula que el 26 % de les despeses municipals espanyoles , són degudes a competències que no li són pròpies i sobre les quals no hi tenen una obligació legal de satisfer-les. Aquesta problemàtica es dona sobretot en la prestació de serveis vinculats a l’educació, la cultura, l’esport, la seguretat, la protecció civil i la promoció social.

Les hisendes locals es doten de tributs propis d’exigència obligatòria , es a dir, que estan obligades a recaptar per llei, com Impost de Bens Immobles (IBI) , o l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) que tan sols paguen les empreses que facturen més d’un milió d’euros o l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM). Malauradament tots aquest tributs no són progressius i no tenen cap efecte redistributiu, al no tenir en compte la capacitat impositiva del individu.

També es doten de tributs propis que es poden exigir (o no) com l’impost sobre Construccions, Instal•lacions i Obres o com l’impost sobre l’Increment de la Valoració dels Terrenys de Naturalesa Urbana. En aquest grup també es trobarien les taxes municipals que solen anar associades a l’ utilització del domini públic per a fins privats i les Contribucions Especials que teòricament graven l’augment del benefici o l’augment de valor d’una propietat per la realització d’una obra pública.

A més d’aquests tributs propis, les hisendes locals reben tributs cedits per altres administracions. En el cas de les capitals de província i els municipis amb més de 75.000 habitants, es cedeix el 1,68% del IRPF , 1,78 % IVA i el 2,04% dels Impostos Especials. Els municipis de menys de 75.000 es financen d’un Fons Complementari de Compensació que comparteixen també amb els municipis de més 75.000 habitants, una vegada aquest municipis majors, han compensat la pèrdua d’ingressos que haguessin tingut respecte l’anterior sistema de finançament local del any 2003. Una vegada compensat, es reparteixen el municipis petits el Fons , tenint en compte el nombre d’habitants (un 75 % de barem), l’esforç fiscal de cada municipi (un 12,5 % del barem), i en funció de la relació inversa de la seva capacitat tributaria (un 12,5 %). Els municipis turístics, inclosos en aquest cas els petits, poden participar d’altres tributs cedits com un petit percentatges (no arriba al 2,5%) dels Impostos Especials sobre Hidrocarburs o el Tabac.

Per últim, i no menys importants , les Hisendes Locals es poden nodrir de Subvencions d’altres Administracions (europees, estatal o autonòmica) per a obres concretes, essent ingressos dirigits i sense lliure disposició. També es poden endeutar, tot i que ara amb límits per les mesures anticrisi. I sempre resta de la “impopular” formula de finançar-se mitjançant sancions i multes...

Com a possibles solucions s’apunten la participació directa mitjançant un recàrrec específic al IRPF amb un tram municipal, tal i com existeix el tram autonòmic ; l’exenció de pagar IVA als ajuntaments; l’activitat directa dels municipis com empresaris per generar ingressos (el 65 % de la despesa municipal és despesa corrent) , etc.

Sense entrar a discutir cada proposta en concret, queda clar. Que cal discutir quan més aviat millor una nova llei de Finançament Local que doti de recursos suficientment als nostres municipis


Toni Campos (Economista i blogger)

PD: Aquest article meu ha sigut publicat en la revista ARGONAUTES
(http://www.revistaargonautas.net/)

No hay comentarios: